Resum de la 4a passejada del grup de patrimoni de L’Hospitalet: Barri de La Torrassa

Tot seguit us fem un resum d’algunes de les dades que van aparèixer al llarg de l’activitat. També us adjuntem algunes fotos fetes per nosaltres el mateix dia i altres copiades de qui les va portar a la passejada per compartir-les.

A les 11h del matí ens trobem unes 40 persones al Pont d’en Jordà, a la banda de La Torrassa, disposats a passejar una estona i compartir informació sobre el nostre patrimoni.

En aquest punt inicial recollim informació diversa sobre el Pont, el pas de les vies, els infrahabitatges, les restes arqueològiques i els comerços.

El nom correcte és Pont d’en Jordà, però sovint és anomenat familiarment amb altres noms: pont de Santa Eulàlia (pels que accedeixen des de la Torrassa), pont de La Torrassa (pels que accedeixen des de Santa Eulàlia), pont del Metro. A l’estació de metro de Santa Eulàlia hi ha plafons que indiquen, indegudament, “sortida Pont de la Torrassa”. Algú aclareix que aquest pont no és obra de l’empresa d’Eiffel.

Al tros de via proper al pont sovint es realitzava “l’estraperlo”, era a aquest lloc perquè el tren s’apropava a Sants i baixava la velocitat. Llocs on també es duia a terme eren altres  trams on els trens havien d’anar més a poc a poc (bé perquè hi havia agulles o perquè hi havia una corba). Aquests llocs eren aprofitats per deixar anar sacs amb mercaderies que ràpidament eren recollits a peu de via pels que els estaven esperant. Algun sac del total tenia com a destinataris els guardes que es feien els despistats. Amb aquesta maniobra s’estalviaven pagar els impostos als burots.

A tocar del pont va haver-hi durant anys un quiosc que venia tramussos, xufles, tabac… De tabac tenia 3 tipus: cigarretes soltes (tipus Ideales), picadura i cigarretes liades pel propi quiosquer. Les fetes per ell també incorporaven tabac de les burilles recollides al metro, cosa que li afegia una fortor “extra”. Hi havia el costum entre algunes persones, anant cap al pont, de passar pel Tirsa a prendre’s una de les “barreges” que ja tenien preparades als gots a la barra i després comprar tabac al quiosc.

A la cornisa va haver-hi habitatges durant anys. Hi vivien famílies a forats fets al talús. Sovint la porta era només un tros d’arpillera o fusta i la canalla baixava a la via a jugar. Als anys 50 hi havia qui fins i tot treia de casa el be de la família i el portava a pasturar al marge de les vies.
A tocar del pont també es troben unes restes de sitges romanes que ja van ser estudiades.

Fa anys, des d’aquest lloc, s’escoltaven les sirenes de Can Pareto, Can Trinxet i l’Espanya Industrial i se sabia diferenciar quina era cada una.

El pont es va construir el 1935, 3 anys després que arribés el metro a aquesta zona. El pont va permetre creuar les vies amb seguretat, especialment a partir de 1932, que la quantitat de persones que creuava les vies per aquell punt va augmentar notablement amb l’arribada del metro. Abans del pont, l’altre pas segur era el de Riera Blanca. Ens van explicar que els veïns de Santa Eulàlia o La Torrassa, quan tornaven en taxi des de Barcelona, baixaven just abans d’arribar a Riera Blanca. Aquesta era la manera de no traspassar la frontera municipal i evitar haver de pagar l’import del retorn al taxista.

Caminem una mica i ens situem davant la Plaça del Vidre. Aquí va haver l’empresa Vidriera Rovira, que fabricava ampolles, sobretot de cava, Vichy i Fonter. També ens expliquen que a banda de les ampolles va fer puntualment una tirada de copes per a un anunci de freixenet, de les que un assistent encara conserva algunes unitats.

Quan la fàbrica funcionava hi havia molts camions sempre al seu voltant que duien ampolles de cava. Aquesta empresa va iniciar la seva activitat fent ampolles per tinter i flascons petits per perfumeria, però es va fer important amb la producció d’ampolles. Tant és així que, gràcies en part a la influència del Dr. Rovira, es va arribar a fer un túnel per sota del carrer Rafael Campalans que, habilitat amb una cinta transportadora, passava les ampolles d’una banda a l’altre del carrer (de producció a magatzem).

Al costat de la fàbrica s’escoltava un soroll continu (les bufles) al que els veïns malauradament s’havien d’acostumar. Una de les operacions que es feia dins la fàbrica era calibrar el diàmetre de la boca de les ampolles. Quan el calibrador detectava que l’ampolla no feia el diàmetre adequat la trencaven, i això era molt sovint, de manera que també s’havia d’afegir el soroll de vidres trencats constantment.
Els veïns també recorden que per Sant Joan feien unes fogueres molt grans, gràcies al fet que la fàbrica de vidre els donava els cistells que s’havien fet malbé.

A tocar de la fàbrica es va produir un dramàtic succés. Un camió es va desfermar i va començar a circular sense control cap a una senyora que estava amb el seu fill. En veure que l’impacte era inevitable, la senyora va protegir el fill entre les seves cames i li va salvar la vida. Aquesta senyora, que era murciana, era la Isabel i era una persona molt coneguda i estimada al barri. Feia de llevadora d’urgència abans que arribés la llevadora i també feia ús de plantes remeieres.

Abans de començar a caminar per la Ronda la Torrassa recordem amb enyorança el Tirsa. Un referent hospitalenc conegut internacionalment i tancat per culpa d’un incomprensible augment del preu de lloguer del local.

Caminem per la Ronda La Torrassa i arribem a l’actual Institut Nacional de la Seguretat Social. Aquí va haver-hi una casa semblant a la propera Casa Boleda, on va viure Josep Jordà, impulsor del pont que porta el seu nom. Tot i que un col·lectiu va lluitar per evitar que fos enderrocada (L’AV amb un paper molt important de l’Inocencio Salmeron) finalment no la van poder salvar. Es creu que també va viure temporalment el pintor Mestre Castellví. Després hi va funcionar l’escola Horitzó, on va treballar puntualment l’Àngel Colom.

Caminem fins al Castell. Tots els presents coneixen el Castell i les troballes i actuacions que s’estan duent a terme actualment. Hi ha una persona que remarca la importància estratègica de la seva situació. Des del Castell s’albira el mar i es té uns 180° de visió, des de Barcelona fins més enllà del Baix Llobregat. Aquest fet explicaria molt probablement el seu origen. També s’explica que fa anys havia un baixador de carros just davant del castell i que el carrer on es troba sempre havia estat un carrer important ple de comerços a tots els baixos. Ara, malauradament, ja no queden botigues als baixos i són altres els carrers que han esdevingut els eixos comercials.
Algú també ens explica que el terra que hi ha sota de bona part d’aquest terreny és blanc, i que per això va aparèixer el topònim Collblanc (terraris albos).

Continuem caminant i arribem al transformador, hi parlem una estona sobre el seu origen i els canvis que hi ha hagut al seu entorn. L’origen és del 1913, quan s’electrifica Catalunya i cal transformar el corrent produït amb els corrents d’aigua del Pirineu per fer-lo servir a les poblacions. A la ciutat també es construí el transformador de Pubilla Cases.  El transformador de la Torrassa va ser construït per La Canadenca -d’actualitat ara que es rememora el centenari de la important vaga- i els seus treballadors també van secundar la vaga.
El transformador i voltants van ser al catàleg del PEPPA fins al 2001, per la seva importància arquitectònica i també relacionada amb el moviment obrer. Quan va ser tret del PEPPA van aprofitar per enderrocar unes cases-xalet, inspirades en un estil alpí probablement canadenc, que eren destinades a l’ús dels directius.
Tota l’electrificació va ser conduïda per un seguit de torres elèctriques que travessaven la ciutat. Un dels pocs avantatges d’haver tingut aquests monstres durant anys és que la seva desaparició va generar prou espai lliure per crear amples avingudes i esponjar el terreny.

Continuem pujant el carrer i parem atenció a una antiga placa de carrer que diu “Ronda de la Torrasa”. Ens diuen que van demanar la seva protecció però que de moment no han obtingut resposta.

Arribem a la cruïlla de Ronda La Torrassa amb Progrés. Recordem que les Casetes Borràs estan protegides al PEPPA i que la seva construcció va ser finançada per l’actor Enric Borràs. Hi passem al costat i les podem veure de prop.
Al costat de les Casetes Borràs hi ha uns baixos on alguns recorden que hi havia una vaqueria, una de les moltes que recorden al barri. Recorden inclús que per San Antoni treien les vaques i les apropaven a l’església per ser beneïdes.

Arribem a la Plaça Espanyola i, tot i que no la travessem, comentem alguns detalls a propòsit d’unes fotos que una de les participants ens ensenya allà mateix. Recordem com als anys 60 no hi havia Cocacola i tot era Pepsi. Una persona que havia treballat als bars del Camp del Barça recorda que a una final Barça-Madrid només oferien Pepsi i Sandaru de llimona i taronja. També recordem que als baixos de l’actual edifici on es troba la Caixa hi havia un refugi que es va perdre amb les obres (com a mínim l’accés).
Hi ha una imatge del Pimpinela que fa recordar, entre d’altres, les actuacions dels germans Calatrava. L’espai conegut com a Pimpinela en veritat es va haver de dir Club Pimpinela + Tenis de Mesa, perquè només Pimpinela resultava molt subversiu. Els assistents recorden com després de la guerra, al barri de la Torrassa, es va passar molta por. Molts tenen històries, anècdotes, que exemplifiquen el que va ser el clima en què van viure: “Teníem molta por, poca confiança”, “El pare escoltava ‘La Pirenaica’ d’amagat”, “Hi havia una situació de repressió important”. També van explicar fins a quin punt la dissidència era perseguida que els feia por votar en contra del règim inclús quan el vot era secret.
Recorden com la primera escola que va permetre parlar català, i a sobre era mixta, va ser l’escola Montessori. La fundadora va ser Teresa Navarro als anys 50.
Tot i el clima que es respirava, recorden que algunes monges parlaven català, suposen que perquè venien d’altres indrets de Catalunya i era la seva llengua. No passava això als maristes, que quan sentien parlar català al pati o veien un grupet reunit sempre els deien “ese corrillo!”

Decidim no parlar avui de la Font de la Plaça Espanyola. Durant altra passejada que travessem la plaça ja en parlarem.

Caminem per Mare de Déu dels Desemparats i, en arribar a la cruïlla amb Llobregat, alguns recorden com a l’alçada aproximada del número 156 hi havia un conjunt de barraques que anomenaven El Rancho Grande. Era un conjunt d’unes 12-14 barraques, habitades en part per unes famílies gitanes. Recorden que el patriarca sempre era assegut a l’entrada. A propòsit d’aquest fet algú pregunta si recorden més barraques per la zona i ningú recorda cap més.
A l’actual cantonada de Mare de Déu dels Desemparats amb Llobregat, on ara hi ha un bar, recorden que va ser una lleteria. Al xamfrà despatxaven la llet i els baixos de mitja mansana els tenien plens de vaques.

Continuem caminant per aquest carrer fins a arribar a Llançà. En aquest tram de carrer fem una reflexió col·lectiva espontàniament. Després de recuperar informació sobre l’existència d’indústries o fàbriques que han anat apareixent durant l’itinerari arribem a la conclusió que, pel que sembla, La Torrassa no va ser un barri tan dormitori com sempre s’havia dit. En un mateix carrer hem recordat la presència d’una fàbrica metal·lúrgica (aproximadament on ara es troba el centre cultural), també d’una dita MABAHISA (actual Mara Déu Desemparats 93-96) que ocupava tota mansana (Manufactura Barcelonesa de Hilaturas SA), a més d’altres petites indústries (fàbrica de mobles aproximadament a Ronda La Torrassa 105) o la Vidriera recordada a l’inici.

Finalment arribem a l’entrada del Parc de la Torrassa, tancada perquè estan d’obres fent un camp de futbol al parc. Des de la tanca ens preguntem si la part de parc que es perd és compensada d’alguna manera amb zona verda al mateix barri. També comprovem com des d’aquest punt es té una molt bona vista, fet que ens constata el que dèiem abans sobre els possibles orígens del castell.

Aquí acaba aquesta passejada-fotogràfica. Ho hem passat molt bé, hem recollit molta informació i moltes fotografies aportades pels assistents. Us adjuntem una mostra tant de les fotos fetes com de les recollides.

Perdoneu si hi ha alguna errada en aquest resum o alguna dada no s’ajusta al que es va dir durant la passejada. Si és així, aviseu i ho esmenem.

Ens tornem a veure de seguida (24 de març passejada pel Riu i 31 de març passejada pel barri Centre).

Salutacions,

Cristóbal Jaume

Club Muntanyenc

Galeria d’imatges de la passejada pel barri de La Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat